Anàlisi del mes de JULIOL de 1998 del Servei Analitico-Informatiu de la XARXA BASCA ROJA

1998: LA JULIADA BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS LA "PERSONA FEIXISTA MALALTA" DE LA UNIÓ EUROPEA. Un any desprÉs de de LA JULIADA, un any desprÉs de que el Govern d'Espanya organitzara contra l'esquerra abertzale basca la mÉs gran mobilitzaciÓ de masses coneguda en Europa desprÉs de la desapariciÓ de l'Alemanya nazi, fracasada aquesta, aquest Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari en un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il.legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del que --increiblement babau-- ha fet gala de ser l'autor el Govern espanyol. Tancament disfressat per la intervenciÓ d'un jutge submís que no ha respost quan, d'aquesta manera, ha estat definit com una titella. Un tancament feixista.

6. La feixistització espanyola de 1975'1978 i els seus efectes.

Aquest peculiar i sui generis procés de fascistització en que consistí la mal dita "transició democràtica" espanyola de 1975-1978 tingué dos efectes literalment letals, mortífers:

1. El manteniment, intactes, dels feixistes aparells repressius d'Estat de l'Espanya de Franco (Exèrcit, policia, jutges, fiscals, forenses, carcelers) i del conjunt del corrupte funcionariat franquista;

2. La incorporació sense restriccions de les més brutals noves tècniques (deprivació sensorial, informàtica per al control, etc.) de l'estatisme europeu i americà cada vegada més autoritari i feixistitzant (de l'alemany que acabava de "suïcidar" en superpresons de superseguretat els membres de la Fracció de l'Exercit Roig; de l'anglès que estava ampliant brutals lleis "antiterroristes" a Irlanda; de l'argentí amb les seues tortures, "esquadrons de la mort" i "desaparicions", i implicació de trames civils i religioses en la represió).

El règim feixista del General Franco tingué sempre un matís característicament bonapartista. I un dels trets d'aquest règim bonapartista sigué un continu procés, encetat en 1939, d'autonomització dels aparells armats de l'Estat (Exèrcit, Guardia Civil i Policia). El sui generis procés de fascistització espanyol de 1975-1978 mantingué aquesta situació autonomitzada. Com mantingué en el seu lloc els mateixos espantosos components individuals nazis i feixistes dels aparells d'Estat de Franco. Seguiren actuant en l'Estat espanyol els mateixos policies i guàrdia civils torturadors i assassins del franquisme, els mateixos jutges del fexista Tribunal de Orden Público, els mateixos militars que exerciren de jutges i fiscals en els judicis sumaríssims, que ordenaren afussellar o donar garrot vil als lluitadors antifeixistes. No sols seguiren actuant, sino que foren ascendits.

Citarem tan sols un exemple (n'hi ha a mansalva): Jesús Martínez Torres fou ascendit pel President del Govern Felipe Gonzalez al càrrec de Comissari General d'Informacio. En 1985 el denunciaren públicament deu torturats per ell durant el franquisme: 5 militants clandestins del Partit Comunista d'Espanya, 4 del Moviment Comunista, 1 del Partit del Treball d'Espanya. Martinez Torres els havia torturat entre 1971 i 1975 actuant en la sinistra Brigada Politico Social.

En quant a la incorporació sense restriccions de noves tècniques "europees" n'hi ha prou amb comentar que ja EL PAIS del 7 de juny de 1981 arreplegava la intervenció de l'inspector de policia José Antonio Rodriguez en les jornades celebrades a Madrid per l'Associació de Drets Humans. Relatava EL PAIS que: "Analitzant els dispositius i mitjans policials antiterroristes utilitzats en cinc països europeus, José Antonio Rodriguez arribà a la conclusió de que "EUROPA S'ACOSTA A UN CONTROL POLICIAL QUE PER A SI HAGUEREN VOLGUT ES DIRIGENTS DE TERCER REICH".

7. El clau procés de derrota de la classe obrera espanyola.